Avui que acaba l’any…

Potser avui o demà, com cada any, ens abocarem a formular propòsits, metes, objectius, desitjos per aquest any que comença… Abans, però, et proposo que t’aturis un moment i dediquis un temps a revisar què has aprés aquest any, què has viscut, què pots agrair, quines dificultats t’han acompanyat, què t’ha fet una persona més sàvia, què t’ha fet créixer,… És des d’aquí, des del que som, des del que la vida ens ha portat que podem mirar cap al futur. Es tracta que puguem formular aquests propòsits, no des de la carència, des del que ens falta, des de la nostra suposada imperfecció, sinó des dels nostres valors, d’allò que dona sentit a la vida, del que ens fa veritablement feliços.

Així que et convido a reservar un temps, connectar amb el que aquest any ha significat per a tu i, potser, escriure-ho como a gest de reconeixement. Aturar-se, connectar amb l’ara, amb el moment present, és una manera de reunir avui el nostre passat i els nostres futurs.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *